Orígens i significat:

Els orígens de la tradició de l’arbre de maig es remunten a l’època medieval, i la documentació del segle XV en testimonia un gran arrelament arreu de Catalunya. Originàriament es tractava d’una tradició estretament vinculada al món rural, duta a terme com a ritual per a la veneració dels esperits de la naturalesa, amb l’objectiu d’aconseguir, a partir del sacrifici d’un arbre, que el conjunt oferís un any de prosperitat i abundància.  Al llarg dels segles aquest significat ha anat evolucionant, però sempre mantenint-se com un acte festiu on el vincle entre l’home i la naturalesa és l’element central, vincle representat per l’arbre, anomenat “el Maig”.

L’arbre de Maig a Igualada:

A Igualada la tradició va mantenir-se viva fins a finals del segle XIX, moment en què se’n produí la desaparició, tal i com ho testimonia el següent fragment d’un text de l’any 1885:

“Per desgracia de la comarca, lo Maig ja no’s planta en la pintoresca plassa dels poblets; los fadrins ja no’s llevan á la hora de las fadas, ni van á sorpendrerlas al bosch; las balladas, ja no s’acostuman ab l’esplendor d’altres temps; ni l’alegre baylet, demostra sa destresa pujant, fins al plomall del altívol Maig,

¿Qu’es aixó pobles d’Igualada? ¿Será per ventura, vostre comarca, la primera que perdrá las costúms de la terra catalana? ¡Tant de bó tornes á reneixer lo Maig com han reviscut altres costums!”

Després de més d’un segle d’absència, des del 20 de maig del 2012 el Maig tornarà a lluir a la plaça d’Igualada, i que per molts anys llueixi, gràcies a la recuperació impulsada per l’Al-Pi-nisme Club Esportiu.

La festa pas a pas

L’element central, i símbol de la relació entre l’home i la natura, és un arbre, anomenat  el Maig, al voltant del qual es desenvolupa tota la festa. Els diferents actes que es duen a terme s’han mantingut força inalterats i ben documentats al llarg dels segles, i és per això que la recuperació de la tradició és possible a dia d’avui.  Una mostra clara n’és aquest fragment de finals del segle XIX:

“L’alegre jovenalla del poble previnguda de destrals, s’internaba per entre mitx dels frondosos boscos que hi ha en la comarca igualadina, y després d’haber elegit l’arbre mes alt y mes prim, qu’anomenaban Maig,  se podaba de modo que sols quedés un plomell en son extrem y á pes de brassos era portat á la plassa major del poble, de modo que quedés plantat al mig. A la tarde hi feyan balladas al voltant encantantse mocadors, remallets y crespellas de pasta fina y també’s donaben premis als mes atrevits de pujar dalt l’arbre.”

De forma esquemàtica, els moments clau de la festa són els següents:

Pas 1: Localització del Maig, que ha de ser un arbre ben alt, recte i prim, i preferentment un pi. Un cop localitzat,  cal tallar-lo amb destrals i desproveir-lo de totes les branques excepte de les superiors, que s’anomenen “el plomall del Maig”

Pas 2: Trasllat del Maig des del lloc on és tallat fins a la plaça del poble carregant-lo a força de braços.

Pas 3: Quan ja s’és a plaça, escorxament (retirada de l’escorça) de tot el tronc del Maig fins que quedi ben llis.

Pas 4: Plantada del Maig al mig de la plaça a base de força humana i amb l’ajuda només de tensors i forques preparades per a l’ocasió.

Pas 5: Celebració de diferents activitats al voltant del Maig ja plantat, principalment un concurs de grimpaires en el qual els joves i no tan joves tracten d’enfilar-se pel relliscós tronc fins al plomall del Maig, per obtenir-ne algun dels premis que hi ha penjats. En algunes ocasions també es fan fogueres i se celebren danses i ballades al voltant del Maig.

 

Descarrega’t l’article “La festa de l’Arbre de Maig a Igualada” publicat al Núm 43 de la Revista d’Igualada.